LES GUINEUS

Prat de Dinamàrca
La guineu(Vulpes vulpes) és un mamífer de l'ordre dels cànids. Té la distribució geogràfica més gran que qualsevol altre carnívor terrestre, habitant al Canadà, Alaska, gran part dels Estats Units, Europa, Àfrica del Nord i gairebé tota l'Àsia, incloent el Japó. Va ser introduït a Austràlia al segle 19 . Com un dels seus noms suggereix, el color predominant a la seva pell és un vermell-marró, però també hi ha varietats amb colors grisosos conegudes amb el nom de guineus platejades.

DESCRIPCIÓ FÍSICA

Les que viuen al Canadà i Alaska acostumen a ser més grans que les que viuen al Regne Unit. La longitud del cos i el cap es de 46 a 86 centímetres. Les mides es miren a les petjades.

La guineu és d'un color vermell rovellat, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre, i una cua peluda amb la punta blanca normalment. El to "vermell" pot canviar d'un to castany fosc a un daurat. la pell de les guineus europees és més curta i menys fina.
Els ulls de les guineus són d'un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels gats domèstics. La seva cua llarga i peluda amb la cua llarga i distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos.

L'espai entre la dentadura dels cànids és d'aproximadament de 18 a 25 mm. A les guineus els hi falten els músculs necessaris per ensenyar les dents, al contrari que la majoria dels altres cànids.
Durant la tardor i l'hivern la guineu fa créixer més pell. S'anomena "pell d'hivern" i manté l'animal calent en un ambient fred. La guineu muda aquesta pell quan comença la primavera tornant a la pell curta per l'estiu.

Viu gairebé en qualsevol tipus d'hàbitat, però allà on assoleix densitats més altes és a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcionen aliment gairebé il·limitat. Segurament això és el que l'ha convertit en el carnívor més abundant a les terres catalanes.

Del Japó