LES GUINEUS

Prat de Dinamàrca
La guineu(Vulpes vulpes) és un mamífer de l'ordre dels cànids. Té la distribució geogràfica més gran que qualsevol altre carnívor terrestre, habitant al Canadà, Alaska, gran part dels Estats Units, Europa, Àfrica del Nord i gairebé tota l'Àsia, incloent el Japó. Va ser introduït a Austràlia al segle 19 . Com un dels seus noms suggereix, el color predominant a la seva pell és un vermell-marró, però també hi ha varietats amb colors grisosos conegudes amb el nom de guineus platejades.

DESCRIPCIÓ FÍSICA

Les que viuen al Canadà i Alaska acostumen a ser més grans que les que viuen al Regne Unit. La longitud del cos i el cap es de 46 a 86 centímetres. Les mides es miren a les petjades.

La guineu és d'un color vermell rovellat, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre, i una cua peluda amb la punta blanca normalment. El to "vermell" pot canviar d'un to castany fosc a un daurat. la pell de les guineus europees és més curta i menys fina.
Els ulls de les guineus són d'un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels gats domèstics. La seva cua llarga i peluda amb la cua llarga i distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos.

L'espai entre la dentadura dels cànids és d'aproximadament de 18 a 25 mm. A les guineus els hi falten els músculs necessaris per ensenyar les dents, al contrari que la majoria dels altres cànids.
Durant la tardor i l'hivern la guineu fa créixer més pell. S'anomena "pell d'hivern" i manté l'animal calent en un ambient fred. La guineu muda aquesta pell quan comença la primavera tornant a la pell curta per l'estiu.

Viu gairebé en qualsevol tipus d'hàbitat, però allà on assoleix densitats més altes és a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcionen aliment gairebé il·limitat. Segurament això és el que l'ha convertit en el carnívor més abundant a les terres catalanes.

Del Japó

LES ORENETES




Les orenetes o orenetes vulgars són uns ocells gragaris, això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint fins i tot nien en colònies.




Quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, arribant a formar grups de milers d'exemplars. Se situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els ràfecs, en porxos o sota els balcons. Per això se la troba més prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals.

Les orenetes de Catalunya

A Catalunya hi viuen cinc espècies d’orenetes i tres de falciots, que es distribueixen per amplis sectors del país, amb la següent població, segons el darrer atlas dels ocells publicat:

• Oreneta vulgar, Hirundo
• rustica (185.635-269.024 p)
• Oreneta cuablanca, Delichon urbica (137.129-204.510 p)
• Oreneta de ribera, Riparia riparia (2.724-4.518 p)
• Oreneta cua-rogenca, Hirundo daurica (217-316 p)
• Roquerol, Ptyonoprogne rupestris (17.005-23.941 p)
• Falciot comú, Apus apus (203.557-288.977 p)
• Falciot pàl·lid, Apus pallidus (1.284-2.765 p)
• Ballester, Apus melba (9.697-17.956 p)

LES BALENES


Les balenes són mamífers marins. Es diferencien de la resta dels mamífers marins en que es passen tota la seva vida a l'aigua, des que neixen fins que moren.
Les balenes procediexen, molt provablement, d'un mamífer terrestre de grans dimensions que, fa uns 60 milions d'anys va decidir que era millor anar a buscar menjar al mar en lloc de a la terra.
Així doncs, els braços van evolucionar cap aletes pectorals, les cames van desaparèixer, la cua va passar a ser una aleta caudal i els forats del nas es van desplaçar cap a dalt del cap.

La balena és l'animal més gran que existeix. Hi ha balenes com la blava que poden arribar a medir 30 mtes de llargària i pesar unes 200 tonelades. Per fer-nos una idea del seu tamany, tenim que el seu cor és del volum d'un cotxe, la seva llengua com un elefant i la seva cua un avió petit !!!

El cos de les balenes no està cobert d'escates, com els peixos, sinó de pell llisa, sota la qual hi ha una gran capa de greix, laqual les protegeix del fred., els hi dóna energia i les alimenta.

La forma del seu cos es allargada, acabat amb una aleta horitzontal, la qual té una gran musculatura que li permet agafar velocitats de 40 ó 50 km/h, i realitzar salts per sobre l'aigua. Tenen també dues aletes pectorals i algunes famílies de balenes també una petita aleta dorsal.

LES VAQUES

La vaca és un animal vertebrat, mamífer vivípar i herbívor.

La vaca és un animal pacífic, viu en ramats o bé en granges estabulada.

Les vaques de Can Biel són frisones, pesen al voltant de 675 Kg. El pes de les cries quan neixen és d'uns 40 Kg. El cicle vital és d'uns 20 anys.

El Sr. Pere i el Sr. Josep tenen al voltant de 100 caps de bestiar. De vaques adultes per munyir n'hi ha 45.

Després de 9 mesos de gestació i cap als 30 mesos les vaques tenen el seu primer vedell i comencen a produir llet. El vedell es separa de la mare i la llet que la vaca produeix es comercialitza.

Les vaques s'alimenten d'ordi, blat de moro, palla i també pinso.
El 80% del seu menjar es produeix a Can Biel.

CONILLS

Els conills són un grup de mamífers, de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular.
El terme "conill" és un nom comú, i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents (tots els de la família Leporidae tret de Lepus).
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues.
Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament hervíbors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.

Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.

Un niu de conill amb cries

ELS DUFINS

Els dofins son mamífers denominats cetacis. Aquests són exclusivament aquàtics i la seva denominació prové del llatí cetus (gran animal marí) i del grec Ketus (monstre marí).

Habiten principalment en els oceans però també se'ls pot trobar en llacs i rius. Existeix una gran varietat de formes i tamanys, que van des del petit dofí que quasibé no arriba al metre de llargada al que arriba als 25 metres.
Entre les seves característiques podem citar el seu cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts.

El més gran dels dofins ibèrics sobrepassen els quatre metres de longitud, encara que en el Mediterrani, no acostuma a superar les tres metres i mig.

Un dels dofins més coneguts és el Dofí Mular.

REPRODUCCIÓ

Mirant la regió ventral dels dofins es pot comprovar el sexe de l'animal. Els mascles tenen dues obertures longitudinals sen la més propera a la cua l'anus i la següent la cavitat genital. Les femelles tenen les mateixes obertures però estan més juntes entre sí, pràcticament no s'aprècia distanciament, i a cada costat de la cavitat genital es poden veure dos petits plegaments de la pell on s'amaguen les glàndules mamàries.

ma

ELS CABALLS

Els caballs, son animals que s'acostumen a certas rutinas, al mateix horari i d'aquesta manera evitar qualsevol situació estresant per el caball.
El menjar no deu superar els 2kg, per aquesta raó es divideixen en tres porcions diaries es basa en els aliments concentrats.



També diuen que no s'ha de montar despres de menjar. S'ha de posar a disposició del caball un abeurador(tot el dia, les 24 hores.)

Les cures referits a les potes dels cavalls són els més importants. Això és així precisament per l'enorme pes que en la seva majoria tenen, el qual és repartit entre els seus quatre extremitats de per si bastant petites en relació a la resta del seu cos. El primer cura del casc ja ho esmentem, la neteja. És important revisar a cada rentada si la ferradura es troba adequadament col.locada i al seu lloc. Les ferradures són com les soles dels cascos, d'allí la importància de comptar amb un bon ferrer que les poseu i així evitar el desgast i deteriorament d'aquesta part del nostre cavall. La necessitat de ferrar sempre depèn del tipus d'activitat a la qual es veurà sotmès el equí. La visita periòdica al ferrer i al veterinari fa a més a la cura que li brindem al nostre equí.

És lògic que d'acord a les diferents associacions de criadors de cavalls (de pura raça espanyola, cavalls de polo, de quart de milla, etc) es trobaran algunes variacions en les maneres de procedir respecte de la neteja, l'alimentació o altres cures.






COMENTAR... :)
marta.