LES BALENES


Les balenes són mamífers marins. Es diferencien de la resta dels mamífers marins en que es passen tota la seva vida a l'aigua, des que neixen fins que moren.
Les balenes procediexen, molt provablement, d'un mamífer terrestre de grans dimensions que, fa uns 60 milions d'anys va decidir que era millor anar a buscar menjar al mar en lloc de a la terra.
Així doncs, els braços van evolucionar cap aletes pectorals, les cames van desaparèixer, la cua va passar a ser una aleta caudal i els forats del nas es van desplaçar cap a dalt del cap.

La balena és l'animal més gran que existeix. Hi ha balenes com la blava que poden arribar a medir 30 mtes de llargària i pesar unes 200 tonelades. Per fer-nos una idea del seu tamany, tenim que el seu cor és del volum d'un cotxe, la seva llengua com un elefant i la seva cua un avió petit !!!

El cos de les balenes no està cobert d'escates, com els peixos, sinó de pell llisa, sota la qual hi ha una gran capa de greix, laqual les protegeix del fred., els hi dóna energia i les alimenta.

La forma del seu cos es allargada, acabat amb una aleta horitzontal, la qual té una gran musculatura que li permet agafar velocitats de 40 ó 50 km/h, i realitzar salts per sobre l'aigua. Tenen també dues aletes pectorals i algunes famílies de balenes també una petita aleta dorsal.

LES VAQUES

La vaca és un animal vertebrat, mamífer vivípar i herbívor.

La vaca és un animal pacífic, viu en ramats o bé en granges estabulada.

Les vaques de Can Biel són frisones, pesen al voltant de 675 Kg. El pes de les cries quan neixen és d'uns 40 Kg. El cicle vital és d'uns 20 anys.

El Sr. Pere i el Sr. Josep tenen al voltant de 100 caps de bestiar. De vaques adultes per munyir n'hi ha 45.

Després de 9 mesos de gestació i cap als 30 mesos les vaques tenen el seu primer vedell i comencen a produir llet. El vedell es separa de la mare i la llet que la vaca produeix es comercialitza.

Les vaques s'alimenten d'ordi, blat de moro, palla i també pinso.
El 80% del seu menjar es produeix a Can Biel.

CONILLS

Els conills són un grup de mamífers, de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular.
El terme "conill" és un nom comú, i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents (tots els de la família Leporidae tret de Lepus).
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues.
Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament hervíbors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.

Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.

Un niu de conill amb cries

ELS DUFINS

Els dofins son mamífers denominats cetacis. Aquests són exclusivament aquàtics i la seva denominació prové del llatí cetus (gran animal marí) i del grec Ketus (monstre marí).

Habiten principalment en els oceans però també se'ls pot trobar en llacs i rius. Existeix una gran varietat de formes i tamanys, que van des del petit dofí que quasibé no arriba al metre de llargada al que arriba als 25 metres.
Entre les seves característiques podem citar el seu cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts.

El més gran dels dofins ibèrics sobrepassen els quatre metres de longitud, encara que en el Mediterrani, no acostuma a superar les tres metres i mig.

Un dels dofins més coneguts és el Dofí Mular.

REPRODUCCIÓ

Mirant la regió ventral dels dofins es pot comprovar el sexe de l'animal. Els mascles tenen dues obertures longitudinals sen la més propera a la cua l'anus i la següent la cavitat genital. Les femelles tenen les mateixes obertures però estan més juntes entre sí, pràcticament no s'aprècia distanciament, i a cada costat de la cavitat genital es poden veure dos petits plegaments de la pell on s'amaguen les glàndules mamàries.

ma

ELS CABALLS

Els caballs, son animals que s'acostumen a certas rutinas, al mateix horari i d'aquesta manera evitar qualsevol situació estresant per el caball.
El menjar no deu superar els 2kg, per aquesta raó es divideixen en tres porcions diaries es basa en els aliments concentrats.



També diuen que no s'ha de montar despres de menjar. S'ha de posar a disposició del caball un abeurador(tot el dia, les 24 hores.)

Les cures referits a les potes dels cavalls són els més importants. Això és així precisament per l'enorme pes que en la seva majoria tenen, el qual és repartit entre els seus quatre extremitats de per si bastant petites en relació a la resta del seu cos. El primer cura del casc ja ho esmentem, la neteja. És important revisar a cada rentada si la ferradura es troba adequadament col.locada i al seu lloc. Les ferradures són com les soles dels cascos, d'allí la importància de comptar amb un bon ferrer que les poseu i així evitar el desgast i deteriorament d'aquesta part del nostre cavall. La necessitat de ferrar sempre depèn del tipus d'activitat a la qual es veurà sotmès el equí. La visita periòdica al ferrer i al veterinari fa a més a la cura que li brindem al nostre equí.

És lògic que d'acord a les diferents associacions de criadors de cavalls (de pura raça espanyola, cavalls de polo, de quart de milla, etc) es trobaran algunes variacions en les maneres de procedir respecte de la neteja, l'alimentació o altres cures.






COMENTAR... :)
marta.

Els hàmsters són originaris de Sud Amèrica. Aquests animals els hi agrada menjar: raïms panses, pastanagues, coliflor, papes, peres, pomes i llavors de gira sol. No va bé donar-los gaire menjar fresc, perquè desprès la ficaran en les galtes i la duran a la casa per a guardar-la i menjar-la després.
Sempre deuen tenir aigua fresca i neta.

NECESSITATS BÀSIQUES DELS HÀMSTERS

-Llit: un material absorbent com virutes de fusta o paper periòdic en trossos.

-Joguines com tubs de cartró i trossos de fusta.

-Una caixa de fusta o plàstic que faci de casa.

-Un plat pesat perquè no es voltegi per al menjar.

-Una ampolla per a aigua (especial per a conills o per a hamsters) o altre plat pesat.

El Golden Retriever tiene un caracter migable y confiable, carece de agresividad, tanto hacia las personas como hacia sus congéneres (aunque tal vez desconfie de los extraños). Su mirada tierna y melancólica manifiesta su necesidad de afecto.

Incapaz de una reacción adversa, responderá a todo contacto con alegría, ya que para él el cariño es tan vital como el mismo aire que respira; por ello preferirá estar en un apartamento pequeño con la família que en una casa con jardín pero sin compañía humana. Ésta es una de las pocas razas que aceptan a los no conocidos con mucho cariño, y es muy probable que su golden brinque y lama la cara de su huésped. Aunque en raras ocasiones, un golden también puede ser agresivo.

Cuando siente que la vida de su amo o la de el mismo peligra es cuando se pone agresivo con cualquiera que lo este maltratando a él o a su família.

El espacio, producido por Mediapro para ANTENA 3, tiene como presentadora a Anabel Alonso. Estrenado en junio de 2004, PELOPICOPATA recorre de nuevo los escenarios naturales de todo el país, incluidos zoológicos, acuarios, reservas de animales y asociaciones de protección de distintas especies, para contar nuevas experiencias y las anécdotas que relacionan de manera muy especial a animales y personas.

PELOPICOPATA ha contado a lo largo de sus emisiones con la presencia de personajes famosos que han presentado a sus mascotas. Natalia, Andrés Caparrós, Gemma Cuervo, Juan y Medio, Ismael Beiro David Meca o las cantantes Verónica y Ainoa, entre otros, han estado en el espacio que han presentado Silvia Jato y Jaime Bores en sus anteriores etapas.